Els ulls em marxen sols darrera d’un camp d’ametllers florits, m’emociono en veure tanta planta prenyada a punt de fruit, l’herba creix per tot arreu i de les torretes de casa, els geranis semblen nenes de divuit anys, pura energia i bellesa, les vores del riu que encara porta aigua, fan tot el goig del món, preciosa gespa amb alguna floreta de color, que ens diu, poc a poc però amb fermesa, que ja ha arribat la primavera… Ens fem una abraçada, que us sembla?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada