La lloca gairebé no recorda què ha de menjar... la mare, tot i això, li prepara pa mullat, el gall d’indi, respon al “Canta Pepe” que li xisclaven els nens, tot estarrufant les ales i fent aquell so tan especial, mentre, la conilla, allà al seu conillar, no para de criar... aquest cop n’ha fet nou. Pel matí, el gall és el més matiner, canta la sortida del sol, és el rellotge del poble i la gent se’n recorda de sa mare, i jo me’n recordo de la meva i del seu galliner, allà a la casa del poble, al costat de l’hort i el corral del porc, que mai podia faltar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada