i si vols et deixo guanyar,
com una forma de no deixar-te mai.
Anem plegats cap els cims,
allà on els darrers verds
tenen ja complexe de blaus.
Vine amb mi, i ens aproparem
a l’esclat de la flor del taronger,
i passejarem per l’aromàtica florida,
i fins i tot, no caldrà massa mida
per les coses habituals.
Allí de pulmó net, podem fer...
un niu a la branca més ferma,
i observar com creixen les taronges,
dolça bellesa natural de l’hort en pau…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada