Ens havien guanyat 4-0, jugant de cine. Ens havien passat per damunt, més enllà del bany i gairebé la humiliació, i han vingut aquí pensant que ja ho tenien tot fet, i fins i tot el “fideo”, Di Maria, s’ha permès el luxe de fer callar al públic del Camp Nou... pobre i insignificant ex- merengue, que marxes a casa amb la cua entre les cames! Aquest equip del Barça, no és una màquina, evidentment, però té un “desperta ferro” genial, i una dignitat i un honor, a més d’una qualitat, fora de tot dubte. Ahir ens van fer viure un dia màgic, on les muntanyes es movien al compàs de la fe, aquesta que porta implícita tota l’explosió de l’esforç i del treball ben fet. Gràcies Barça, sempre més que un club, un sentiment de pares a fills, amor total, etern…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada