Tinc un cruixit al cor,
una veu que cal deixar sentir,
un estat clamant resposta,
un neguit per calmar tot d’una...
la necessitat vital,
d’aquell amor que ens té el cor
a punt del vol sense control,
que és quan es vola bé i de veritat.
Sento aquell estat de nit
que vol matí de llums,
que vol somriure en la resposta,
so de pau, salut i festa,
la mà cercant la mà,
i les papallones de tots dos...
d’enhorabona total.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada