Deixar de parlar pels descosits,
i fer-ho a cau d’orella, fi,
amb una vibració penetrant…
Es pura delícia veure
que et complau la meva atenció,
et veig reaccionar en silencis...
poc dissimulats, expressius,
i jo volia parar el temps,
i viure més estona prop del tot,
prop del cor, transmès a cau d’orella.
Cercaré una flor d’aquelles que fa maig,
i una lluna d’hivern,
i un passeig tranquil de mitja fosca,
i per sempre més seguiré vora teu,
i parlaré fi, penetrant, a cau…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada