M’és agradat tenir una mica d’arrossar, no gaire, i una barraca prop d’una petita bassa ben assortida d’anguiles, envoltada de pollancres on els ànecs troben l’ombra i l’aigua que han de menester… M’és agradat tenir un cavall blanc per anar fent tombs per les fronteres de les terres d’arròs i la sorra del mar… És estat feliç, entre la pesca ja pescada de la bassa, els verds del Delta, la fauna típica i la pau natural de riu i mar. Deltebre, un somni possible sovint…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada