uns ulls captivadors,
un cos a mig omplir...
però en la justa mesura i proporció,
per a que, dins dels marges del temps,
estigués plena i a tota plenitud…
Un pas elegant, un moviment ferm,
uns cabells a joc i a ritme
de cada moviment de maluc natural.
Un projecte de proporció que es recrea
en la realització de l’art ben fet.
Jo me la imaginava sempre
en els seus vint-i-cinc anys...
i encara la veia en esclat,
després ho feia pels trenta- dos
i l’obra era realment genial,
completa en perfeccions…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada