Un riu ple que no se sap si baixa o puja, un riu d’aigua salada i sense sediments, pobre Delta, què poc t’estimen, què poc et coneixen, quina poca vergonya que tenen tots aquells lladres que veuen en els transvasaments, un lloc adient on posar les seves brutes mans, euros, vots, robar la dignitat i el sentit comú… L’altre dia em va sobtar, una mica, tot allò d’injectar sediments pels canals de rec... bé, igual va bé i funciona, però estaria millor, oblidar-se dels camps de golf, de les urbanitzacions fraudulents i d’omplir-se les butxaques sovint...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada