místics, sense esma, ofuscats.
És un matí cansat de nit,
que, de mica en mica, precipitat,
s'acull a la llum del dia,
i deixa veure els somnis
de la millor foscor...
A cops trontolla la perseverança,
i no sempre el camí fa baixada,
i, tot i això, guanya el seny, de llarg,
i la raó esclata cofoia sana, feliç...
Un recull de pertinences,
un joc de veritats al sol,
un clam al desert plujós.
La vida no es tan fosca...
no, no ho és... amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada