Acció de volar d'un punt a un altre, volades llarguíssimes de la imaginació, immensa primera volada, inspiració d'alta volada, pensament en llibertat per les finestres del món. Llençar-se d'una volada d'ales potents, vol àgil i segur pel bosc d'altres homes ocell que cerquen natura i colors, inventant millors situacions, espais lliures per la selva menys verge.
He vist vols de papallones blanques i, a la Ribera d'Ebre, eren grogues amb puntets negres, com si fossin de pebre, d'aquell que alegra els àpats. Vols de papallones d'aquelles que l'enamorat sent al seu interior i no li fan mal perquè són la fermentació de l'amor i és molt possible que el resultat tingui molt de grau i gran voltatge. Bombolles de cel a terra, intercanvis entre el pensament i el núvol blau, més prop d'allò més net.
Admiro la gent positiva que suma i fa pinya i s'apanya i s'esforça i capfica per integrar-se en els vols de papallones blanques, que n'hi ha pertot però no sempre surten, no sempre volen, no sempre poden, no sempre les deixen volar. Pobre d'aquell que s'estavella en roca dura d'una volada... Millor que la inspiració ens instal·li en la confecció d'un món millor, sobretot més just, on puguin aterrar totes les volades. Ja no sóc de la primera volada, però... Déu n'hi do, encara volo... amb la bici...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada