Dones de la vida

En altres temps, on es feia el mateix però d'amagat, sortien per les cantonades, exagerant postures i escurçant i cenyint vestits. Diuen que fumaven i et tractaven de tu i movien la bossa com a reclam entenedor i fàcil. Eren dones de la vida, de la mala vida, deien alguns, simplement persones que comerciaven amb el seu cos, deien altres. Joves amables que t'ofereixen companyia i cos per un preu i per un temps...

Avui, amb crisi de tota mena, sobretot de valors (d'aquests no queda ni l'escala...), sembla que les dones, també homes, dedicats a la prostitució han proliferat i, malauradament, ho han convertit en un negoci organitzat, on aquestes treballadores del sexe són esclavitzades pels seus explotadors de torn. Últimament han tornat a sortir al carrer i les veus per la N-340, camí de Castelló i per tot arreu...

Podia tenir setze anys i amb pinta de sueca, però era romanesa... ho dic per l'alçada i per la cara i per la parla que semblava més llatina. Estava a l'entrada de Sant Carles de la Ràpita, feia un somriure artificial i, tot i ser preciosa, semblava esmussada i com a surant, comptant ovelles en ple dia... La Teresa i jo érem dins del cotxe, parats a un semàfor. Un moment abans de posar-se verd, van aparèixer un parell de subjectes, dos armaris rossos o russos o, si més no, nòrdics que van agafar la noia, un de cada braç i la van introduir a un cotxe. Explotació? Màfia? Manca de llibertat? Caos? Pena!!