Nens i nenes

Recordo, fa molts anys, un mestre jove que anomenava als nens de la classe "carronya insensible i sense imaginació". Evidentment, va durar poc, no era mestre, només en tenia el títol. També penso, ara, en aquella cançó de Lluis Llach, El drapaire, on hi ha un trosset que diu: "Sempre venia seguit per un ramat de canalla...". Està clar que tampoc m'agrada. Un ramat és un conjunt de caps de bestiar, mai un grup de nens i nenes.  

Canalla... bé, d'acord, tot i que no m'entusiasma... perquè et pot fer pensar en aquella persona capaç de cometre actes reprovables. M'encanta mainada, em sona a tracte familiar de respecte i proximitat i estima. D'aquí ve mainadera, com la persona que té cura dels infants petits. També he escoltat alguna vegada la paraula quitxalla, en referència també als nens petits. Aquesta em sona a més llunyana... vull dir de les Terres de l'Ebre, i propera al català més normatiu, de Barcelona. Bé, són expressions i paraules que vas sentint al llarg dels temps de mestre...

Molts cops reflexiono sobre les habilitats i destreses del mestre, aquella absència d'improperis, aquell tracte amb la distància justa, aquell respecte i afecte a mida... aquell mestre i aquell nen cadascú al seu lloc i junts i sans i en comunió. Quan això és així, la canalla, la mainada, la quitxalla, el professor i la mainadera, i el guix i la pilota i... tota l'escola és una festa.