Cada dia comença amb el "encierro", que consisteix en deixar anar pel carrer de l'Estafeta i fins a la plaça de braus els toros que s'han de lidiar aquell mateix dia. Córrer entre els mansos i els braus és una tradició seguida arreu del món amb diversitat d'opinions, però sempre amb un cert interès i expectació. Durant les festes, fan diferents actes que anomenen "chiqui", on la canalla vestida de blanc i amb l'espardenya típica i mocador vermell viuen la festa al seu abast. Són uns dies que semblen molt accelerats i viscuts amb molta intensitat, fins que al final i a tocar de l'extenuació entonen el "Pobre de mi", que vol dir que s'han acabat les festes.
Recordo de tot plegat, els esclats de joia dels nadius, camises blanques tacades de vi de bóta, inexperts que corren amb el diari a la mà com si en sabessin i, malauradament, com no, també recordo el comunicat diari d'accidents, d'aquells que penses que no caldrien.
Fermín Miguélez era un bon professor, company meu a La Salle de Reus. Vagi la meva felicitació i pregària... Era de Lleó, fèiem tercer de primària, érem amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada