Més enllà...

Sovint toquem de peus a terra en els nostres viatges conduïts per la raó, però també fem algun vol amb paracaigudes que ens ajuda a aterrar sense massa trauma. Sembla que som aquí o prop, tot i que surem o anem en globus, no massa lluny, no massa ràpid, aferrats a les banalitats que enriquim com si fossin úniques i eternes. Molts mai veuen el més-enllà, més aviat el més-aquí, tot i que no ha anat com es pensaven... no ha sortit la rifa perquè no tenien el número, no han estat ni herois, ni savis, ni dominadors de res, però el seu regne és aquest món, aquest d'aquí que té de tot i només cal tenir sort i esperar des del sofà valent que aguanta la inhibició i l'esperança.

Sembla raonable que si fas bé, trobaràs bé. És segur que pots acompanyar i compartir i ser feliç fent feliç sempre que puguis. Molts pensen que estan molt pel damunt d'això d'aquí i són al seu fons... també n'hi ha que es mouen entre oficialitats, amagant veritats entre disfresses que enganyen, fins i tot a ells mateixos. Quanta gent no té mirall real que sempre és fidel, quants humans hi ha a les fosques per tenir apagada la llum interior, quanta gent ha perdut l'esperança del l'aquí perquè viu en el més-enllà de l'aquí equivocat. El més-enllà guanyat aquí, en l'aquí de la bondat i l'amor, és l'hàbitat de l'ànima, és l'estat de la pau i el bé, és la confiança en la promesa i el compromís en la fe i la veritat... Però tot es cou aquí. Malauradament, alguns es creuen tan prop del cel que obliden que aquest es guanya aquí...