Poca Bóta

Restaurant en forma de bóta de vi, original i envoltat de vegetació i tipisme. Prop i de fàcil accés, a tocar de l'Arc de Barà, i de molt bon record de cada cop que hem estat. Ens anava pel cap un filet al foie amb reducció de cabernet sauvignon que va demanar el Pere l'última vegada que hi vam ser. Però avui no era el dia, si més no, d'aquest plat. Tot i avisar, el filet era massa poc fet, el foie com si fos d'una altra guerra i la salsa també independent. Tot plegat no tenia res d'aquella harmonia de tracte, sabor i persistència aromàtica en boca que el feia un plat únic... Potser han canviat de cuiner o potser la tan esmentada crisi ha retallat, fins i tot, el bon gust. Ho ha salvat una mica un Casa Vella d'Espiells (Jové i Camps, Penedès) que estava prou bé i al punt de temperatura. Per acabar, una altra decepció: un postre de músic ranci i de nevera ha estat un complement ideal d'un dia de poca Bóta.

Potser només és això, un mal dia, perquè les altres vegades que havíem estat, sempre li posàvem un notable alt. Tenim pendent de venir un dia amb l'Albert, excel·lent Cap d'Estudis i millor persona, i m'agradaria trobar recuperada aquella Bóta que ha persistit pel seu tracte i qualitat. El servei continua sent agradable i educat i les comandes van directes a la cuina via electrònica. L'espai és gairebé natural i les fulles de morera i alguna formiga d'almoina entren per la finestra i fan bucòlica i camperola una trobada en aparença d'altres fums i realitats, més properes, possibles. Mereix una altra oportunitat... amb l'Albert i família.