Renau

La idea, després de comprar geranis de colors, d'aquells de brot fàcil, tendre, vida de flors i verds, bonics... era anar a Renau, un poblet de cent habitants, amb quatre pel carrer, una de les quals ens ha dit que no hi havia cap lloc per fer una canyeta. Això si, en un extrem del poblet, el típic grup de cases adossades i amb piscina particular. Volíem anar a dinar al Restaurant Peralta, però també ens ha dit que només obre els caps de setmana.

Bé, entre vinyes reviscolades pels ruixats d'ahir, hem enfilat cap a Alió, que sempre sol ser una aposta encertada, però avui no ens ha fet gaire el pes... les cartelleres no eren atractives i hem pensat en Vila-rodona, el poble de Ramon Maria Calderé, ex-jugador del Barça i entrenador del Reus Esportiu, però el lloc on solíem anar estava tancat i amb la sensació d'un cert abandonament...

Eren quarts de dues. No havíem esmorzat gaire cosa. Feia sol i calor. Teníem sed, no de justícia, que també, i gana. Molts, al Delta, quan tenen gana diuen que tenen mal de cor... Doncs, això, a punt la bombeta que s'ha encès en el moment oportú: Santes Creus!! Lloc encantador de monestir i riu i parc... lloc habitual on portàvem el Pere, petit, i arribàvem a casa amb peixets, alguna serpeta d'aigua i granotes dels voltants d'Aiguamúrcia... Hem dinat a l'Hostal, al primer pis: xató i amanida catalana, brasa i vinet lleuger però bo, avui també postre i cafè, Hem estat bé, hem recordat felicitats!!