Espanya, amb set del Barça, ha guanyat la copa d'Europa de seleccions nacionals, Iniesta ha estat elegit el millor jugador de la final i del torneig. Tots els jugadors han estat a l'alçada i han demostrat el perquè són campions del món i ara d'Europa.
En tennis, Nadal campió a França en terra batuda, ha estat eliminat de primeres sobre l'herba de Wimbledon. La final la jugaran Federer i Murray i, si guanya el suïs, tornarà a ser el número u del món. Federer, juntament amb Nadal, és un dels millors jugadors de la història del tennis. A més, és un senyor dins i fora de la pista...
Ja va el Tour de França i ahir ja va començar la muntanya, amb una bona escabetxada. Sembla que aquest any no hi ha cap dels nostres que pugui guanyar... potser alguna etapa amb algun port important.
Som a tocar de les Olimpíades de Londres i tothom ja és a punt i en disposició de fer un molt bon paper. És un bon aparador per donar-se a conèixer i, després, molts acaben essent professionals, tot i que aquest no era l'esperit del baró inventor de tot això.
En motos, Dani Pedrosa i Lorenzo han fet el primer i segon en moto GP, i Marc Márquez també ha fet primer en moto 2, tot això al Gran Premi d'Alemanya. En cotxes, Alonso ha fet la "pole" en el Gran Premi de Silverstone, a Anglaterra. Ha estat sota una pluja persistent i de forma temerària. Sembla que li va la pluja, si més no, sempre fa un bon paper.
Diria que és una època daurada de l'esport estatal: tennis, futbol, handbol, bàsquet, etc. La crisi, estesa per tots costats, aquí ens comporta una revifalla esportiva, sent en alguns esports una veritable referència mundial. No me'n puc estar de recordar la gloriosa etapa de Guardiola (Barça), model com a tècnica i ètica que restarà aquí com a exemple a seguir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada