Vagareig

Acció de vagarejar, estar ociós, passar temps vagarós... de vaga, de parada de tot això rutinari i activarem, del no res, la contemplació. Són dies de festa i, avui, no ballarem al so que toquen ni anirem, perquè escoltarem, o no, altres suavitats en la penombra, en el regne del son i del llit. Sense despertador, ni timbre, ni horari d'aquell que t'enquadra i limita, i t'aïlla i et retorna i repara i modela... pel dia següent, per formar part del paisatge, peça activada per a activar la clau de cada sempre en el diari de cada instant.

Però avui és dissabte, i és Sant Fermí de braus i vins i curses de senyors entre mansos i cornamentes. Ara no faig res del que faig  ni del que feia, però estic igualment una mica relaxat, de cadira a la taula per escriure, o de sofà de tele, o de llit amb aire condicionat i música a l'orella... fins la son. Realment, els caps de setmana faig vaga de bici i platges i Pont del Diable, i faig vida de mare i Teresa i, quan hi ha sort, de Pere i Mar, de casa i geranis i quaderns del dia a dia i Parlem de...

Veritablement, descansar és, molts cops, canviar d'activitat... són bons variants de la bona conducció per la vida. Els termes vagareig, vagarejar, vaga, vagarós... no em sonen bé, em fan pensar en allò de la inhibició (vagarejar) o la protesta (vaga), a vegades tan justificada. Fins i tot, des del sofà, puc pensar amb tu i, en aquest sentit, mai canvio d'activitat i descanso activat i, si voleu, una mica relaxat i vagarós... És festa!!