Un vol de papallones blanques

Avui he vist un vol de papallones blanques i he pensat amb l'abraçada que et trenca l'espatlla i no ets conscient, i només sents músiques inconnexes d'alades altes i sospirs profunds... suaus silencis blancs de papallona d'interior que no para de buscar raons per connectar les músiques.

Tinc molts anys i m'enamoro sovint, potser d'allò que no toca, però no ho sap ningú. He vist molts cops la festa i la disbauxa i he estimat la prudència i la discreció, el seny, aquell que dóna seriositat a la convivència. Però també he sentit el ròssec del ratolí de panxa a compàs del raucar d'una granota del Delta... teníem pocs anys i no en sabia res. Només vaig escoltar els primers sons de trompeta, sense saber ben bé si proclamaven o suprimien, i poc després sempre era present un vol de papallones blanques, de vegades verdes i altres cops negres...

I al ball, aquella cançó la voldries ballar amb la nena que et mira sense mirar... i tu la balles amb una altra, mirant sense mirar... i les no mirades es troben i fan llum a la poca llum momentània d'un passadís que porta a la trobada irreversible... i la música canvia de so i de to i de melodia. S'encenen les llums del cor, tot és ple de papallones... blanques. Possiblement, a fora, el cel és més blau que mai i la mar va repleta de sal... i demà i al sol es veurà un esplèndid vol de papallones.