Bronzejat, embrunit

Tinc un color bru de paleta que esgarrifa el món. Resulta que el que no tapa l'equipament de ciclista i està exposat al sol és gairebé negre, d'un bronzejat embrunit i brillant que contrasta amb la resta protegida, que sembla tendra i alletada...

Recordo que l'àvia parlava d'allò d'estar "blanqueta com la llet" com un mèrit, com un símptoma de distinció que només presentaven les noies benestants que no anaven a treballar al camp, ni per aquests sols, a no ser que portessin la bona protecció d'una ombrel·la. Ara no, ara la moda, allò que molts creuen que és saludable és estar com més negre millor...

Segons he llegit en una revista farmacèutica, el bronzejat és, en realitat, el resultat d'un mal a la pell... Quan els raigs UV del sol penetren a la pell, aquesta es protegeix produint més pigmentació o "melamina", és a dir, el que fa és reaccionar davant d'una agressió. Penso que anar a la platja comporta un seguit de coses que sí són saludables: caminar, banyar-se, nedar, una ració de sorra i una de vitamina D, entre d'altres coses. Però, evidentment, una exposició continuada al sol, en hores punta i sense la protecció adequada, et pot abocar a un càncer de pell. Perill especial tenen els embrunits artificialment en certes cases miracle o exposar-se al sol entre núvols, que sembla menor però crema fort.

Bones vacances!! Ull amb el sol, les proteccions, els horaris... Que sigueu feliços!!