Anar a la dula

De vegades penso que l'origen del català bonic i entenedor està al Delta de l'Ebre, tot i que diem espill i no mirall, granera i no escombra, lo en lloc de el i enrossat, coll de mut, panxa blava... i algunes delicadeses més.

Avui, la Teresa i jo hem sortit a la dula... M'ha sortit el cavero deltebrenc que porto dins, i a molta honra, i he proposat d'anar a la dula, és a dir, amb llibertat de poca mesura i el seny just. Cama enlaire de Kuga fresc i a Miravet a veure el castell templer que, avui dijous, estaria obert. Hem visitat el castell per tres euros, preu de jubilat i mestra... i està prou bè, tot mitant a l'Ebre i podent-te fer una bona idea de les diferents remodelacions observant els marcs dels habitatges originals: església, celler...

Hem dinat al restaurant Molidexim, on ja havíem estat una altra vegada. Bé i digne, tot i que no té competència. Menjar casolà, sa i ben cuinat, i un vinet negre de Batea (Vall Major, 13º) que complementava com cal aquesta dignitat. De tornada, hem passat a veure les moreres de la Pineda, sense pins per aquest indret. Fa un airet reparador... són les nostres vacances... la Teresa s'ho mereix i jo l'acompanyo perquè no es perdi per les llibertats incontrolades de la disbauxa... i, si ens perdem, que ens trobin junts entre castells i moreres, prop del Priorat o del Montsant, a tocar de la mar nostra...