Jesús Gallegos

Quan un ja és, una mica, a la tardor de tot plegat, contempla les incipients primaveres, estius ja de realitats concretes, pura esperança de què és possible un marge de millora en general. Penso amb el Jesús Gallegos, professor de tota atenció a la diversitat. Discret, correcte i a disposició de tota necessitat. Té l'estima dels alumnes especials i dels professionals que valoren les humanitats. Té cops genials i cara indefinida, intel·lectual de totes les ciències del saber i de la bondat. Val molt la pena, sap escoltar i ven respecte i convivència, i fa pinya en tot allò que és net i sa, capaç de muntar un ciri a la Sala de Professors de primària pel numeret de les samarretes de Barça i Madrid...

I és que quan la democràcia no els feia cap gràcia i les coses eren en blanc i negre (sobretot blanc) i per decret del govern... costa una mica d'entendre que algú parli de pau i bé, del bo i millor de cadascú i de les possibilitats de millora relacional que tenim tots. Només la bona gent llima imprudències, només els que trepen sense control de la decència callen i pugen al carro fàcil. El seriós i el compromès amb els valors fonamentals de la vida parla quan cal i, com a mínim, dóna signes de reflexió... i, a cops, s'activa un cablejat i una llum apagada procura deixar veure on era tot foscor...

Sempre recordo amb un gran plaer professors com Jesús Gallegos... per anomenar bones persones, d'aquelles que van de cara i de cor. Un dia d'aquests dinarem junts... serà un plaer!