Ovació

Clamorosa i joiosa manifestació de consens, d'aprovació i de simpatia per part del ple de la reunió. Bé, això és el que va succeir, al meu col·legi, durant el darrer claustre d'aquest curs. El beneficiari i subjecte de tota prudència i bondat era el meu estimat Germà Lluís, i l'esclat va tenir lloc quan es va anunciar que deixava de ser el Director de la Comunitat de Germans. Els ocellets, que sempre m'expliquen coses, conten la mateixa versió... Ha estat l'ovació més tendra, més sincera, a més de més real i llarga, dels últims anys... i és que no podia ser d'altra manera.

Tots sabeu que m'encanta el Germà Lluís, com a persona noble, prudent, extremadament correcta i educada, valuosa i pròxima, i amb aquella condició, com ja he dit alguna vegada, d'entranyable. Però li costa callar, perquè no suporta la injustícia. Ha aprés a comptar fins a cinc i fa sempre la rèplica justa i de justícia i al punt. Sempre busca el moment apropiat, des del respecte, però mai desaprofita l'oportunitat de fer el bé i encomanar pau. Interpreta com cal la prudència i no descansa fins que intervé per aclarir i millorar qualsevol situació.

Hem viscut moltes anècdotes durant les hores de pati que compartíem, també al menjador amb altres professors... De vegades, em calmava i reia amb mi, mai de mi ni de ningú. Tot un exemple, tot un encert, tota una sort per als seus propers. Sempre m'agrada comentar que el Germà Lluís em va introduir en la reflexió i en la millora d'alguns aspectes...