Arròs amb castanyes

Mirant un receptari de cuina catalana d'en Manuel Vázquez Montalbán, he vist aquest arròs amb castanyes que, evidentment, no és propi ni gaire conegut pel Delta de l'Ebre. La cosa va així... És un arròs català arqueològic i es prepara de la següent manera: "Feu un sofregit de ceba i tireu-li aigua i castanyes torrades i pelades. Quan faci deu minuts que bull, ja hi podeu tirar l'arròs, la sal i unes quantes espècies (clau, pebre, comí, canyella). Es pot menjar espès o lleugerament sucós". Mai ningú me n'havia parlat i no l'he provat però, pel que sembla, no té cap complicació... ara que tinc temps, potser ho intento algun dia. Recordo que, de petit, les castanyes, tot i que m'agradaven, no les sabia pelar bé i sempre amarguejaven una mica... Després, ben torradetes i per les castanyades del col·legi i casa, les trobava molt bones.

De l'arròs no cal que us digui res, sóc fill de Deltebre, tot dit... potser esmentar aquell plat clàssic, típic d'hivern i treball feixuc que nosaltres anomenem "calent" i que no és res més que col, arròs i fesols acompanyat d'una mica de morro, orella o cua de porc. I ja que som aquí, qui no recorda un arròs a banda o amb anguila, qui no pensa i se li fa la boca essència del setè cel amb la paella de la Teresa... Sí, tampoc me'n puc estar dels "trencats" amb col que feia l'àvia... Bé, tot record del Delta i vostre m'omple i em fa feliç...