Dites

Tot i que vaig al gra, no en faig un gra massa, aquí es continuen lligant els gossos amb llonganisses i gorrejar és l'esport nacional. Cap geperut es veu la gepa, però ell té un do graciós, potser amb la gràcia de l'abella (ja sabeu on la tenen) però feia goig i cara de gladiol i es gloriejava en plasmar l'encert de la Natura. Donem-li temps i ho farà, vull dir que es farà gran i creixerà, no només en alçada, i serà un linx que no linxa, més aviat un límpid de mans blanques d'aquelles que no ofenen. Mai plou a gust de tots però l'aigua és vida i, a cops, reguem regats mentre hi ha seques sequeres on mai plou al seu gust i viuen amb sed sense sou. És un perdut... l'han perdut les males companyies, es perd pel joc i el beure i pel grup a joc de bar i dula. Resta perdut i sense esmena. Pensa i, entre la reflexió, una esperança en moto creua i para i encén el llum, i agafa't... no és un ferro roent, mentre hi ha vida, la senyora de la moto, és possible.

Avui és dissabte de sol i, demà i avui i sempre, dia de l'amor... i el sol i el tren ens porta al Pere i l'amor ja ve, ja hi és. Si plou empareu-vos en l'ombrel·la de la justícia i no us deixeu escanyar per la corbata de la crisi. No ens ofeguem en un got d'aigua, tot i aquest sistema de mesura tan lenta i recreada. Podem anar directe sense fer-ne un espectacle i ser constants sense comercialitzar res d'allò digne... i, en sortir-se'n, ser agraït com a bon nascut. No caiguem de quatre potes en l'absurd, netegem consciències, obrim braços...