Territori comanxe

Tot el dia pel ben conegut territori comanxe: Serrallo, far, faret, Miracle, Arrabassada, un altre cop far i... cap a casa! Això pel matí i amb bici. Desprès dutxa i cotxe i cap a Sant Carles de la Ràpita, a cal Mañá, de gloriós record i millor present:menú de degustació, d'una mica de tot i bo i acabant amb el seu immillorable arròs pelat (avui una mica dolç), un vinet blanc de Batea (Vall de Vinyes) i un gelat de torró, més cafè i Magno... Una passada. Avui no sopem... només una mica de síndria i para de comptar.

Hem tingut la grata companyia de Marcel·la, que lliurava de la feina per la tarda, i hem estat bé... les germanes han fet de germanes i jo de tres, per alimentar com cal la diversitat. Al final de cada trajecte, Déu els cria i ells s'ajunten. Marcel·la ha marxat  a Deltebre i nosaltres cap a Tarragona...

Ara som a la Pineda, sota les moreres de cal Sanchís, davant un xampunet fresquet i gaudint d'un airet a joc. S'està bé. És un lloc agradable. Durant el trajecte de tornada m'he endormiscat i ara vaig despertant i escrivint, tot i que la música d'avui és menys inspiradora, porta marxa del sud o de rac105, que mai em fan el pes. Sonen ritmes a vendre i els fan habituals. A mi, quan faig alguna cosa, m'agrada aquella música que no se sent i quan escoltes t'agrada. Bé, una mica complicat, però ha estat un gran dia... amb alguns dels meus estimats propers.