La nostra llengua

La de l'avi metge, de Berga, la del pare i tots els seus germans, i la de l'àvia, compendi de tota la saviesa del Delta. La llengua de ma mare i tantes mares que parlen així de clar i entenedor. Llengua de Maragall o d'Espriu o del Parenostre Major i totes les pregàries i esclats de joia catalana i en català...

He viscut una immersió lingüística basada en el respecte i en la riquesa cultural, on tothom ha gaudit d'una esplèndida convivència. Sembla que no n'hi ha prou i tornen les cavalcades d'aquelles que trucaven de matinada i t'esperaven al replà de l'escala. Complicat... tenen els tancs, però nosaltres la raó... no us llenceu pel finestró a l'asfalt d'una volada... i parlem en català i en llibertat i en societat i escrivint i pensant i... i és que és tan bonic que no se n'adonen que fora un robatori a la cultura, a l'expressió, a la comunicació sana i de profunda arrel familiar.

He estat mestre de quart de primària i aconseguia, gairebé sempre, un nivell semblant de les dues llengües oficials, tot i que en una escola catalana es parla i s'ha de parlar en català. A mi ja no em canviaran i continuaré, per sempre més, utilitzant aleshores, quelcom, llurs, tot potser, tanmateix... i el que més convingui, per seguir aprenent i, si és possible, transmetre tant bagatge cultural. S'oloren temps d'estafa per la nostra canalla... sembla que no els deixaran ni pensar... en català.