La Petra

Fèiem una classe de societat, o de convivència, o potser de tutoria, com diríem ara que tenim un nom per a cada esmicolada. Eren temps on l'educació en valors, les normes de circulació... per la vida, el respecte entre persones i a la feina, no tenien un espai, eren l'espai en tota propietat i sentit. Parlava de la família, quan encara era considerada una veritable cèl·lula social... ara també, però ja hauríem de considerar de quin tipus de família estem parlant.

Intentava explicar com col·laborar en les tasques domèstiques: parar taula o recollir-la, anar a buscar el pa, fer-te el llit, endreçar la teva habitació i oferir-te a la mare, proper i disposat, mostrant sempre la teva estima, més enllà del petó i l'abraçadeta, que està molt bé però si a més apropes una mica el muscle i et comportes com cal a l'escola... doncs això, ets un nen genial. Un alumne de quart de primària aixecà el braç i amb tot respecte em va dir: "Professor Pere, tot això a casa meva ho fa la Petra". Evidentment, era un nen fill d'una casa benestant, amb serventa de còfia (Petra) i pare amb cotxe oficial... Però no me'n vaig poder estar d'explicar-li, d'alguna manera, que el seu cas no era el més habitual i que té amics i família i tindrà molts companys de classes i feines, i que les coses no sempre les farà la Petra... fins i tot, tu mateix tindràs la necessitat d'experimentar el plaer de poder ajudar algú. Era justet d'edat, però anava dient que sí amb el cap...