De vegades hi ha un genoll, l'esquerre, que fa una protesta formal quan accelero una mica, després es relaxa i, escalfat, sembla anar sol. Observant si fa ventet de cara i recordant que a la tornada ens empentarà... Aprenent de tot. Des del faret petit, on descansem una mica per primer cop, és possible veure atracar un gran vaixell container o petrolier, o carregat de productes químics... és tot un espectacle i una lliçó: el pràctic i els atracadors, un al darrere i l'altre al davant, amarrats per un cable al vaixell i conduint-lo amb suavitat al seu lloc de descàrrega. Si hi ha qualsevol dubte el meu company Antonio, patró de vaixell ell, m'ho explica al meu abast. És realment un altre món.
El dia avança i el sol es referma i si hi ha núvols es desfan. És juliol... també et pot acaronar un xàfec amb crits de calamarsa. Tots per l'escullera: la nena bonica que cada cop patina millor, la qui ho fa amb el gos al braç, nens sense classe i amb bici i amb mami, la senyora amb el carret, el Duracell de velocitat constant, els senyors grans fent divertits estiraments, les de quaranta del pas ràpid, un parell de personatges passats de pes... i els diferents grups de jubilats que sembla que tots han estat mestres i s'expliquen i repeteixen mil i una historieta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada