Volen passar el cap de setmana a Deltebre, ja ho sabeu... és com els altres pobles però en bonic. El Delta, sempre diferent i encantador, és aigua i terra de verd de verds, i ara està al punt de veure aquella immensa catifa incomparable. La planta de l'arròs ja és plena de fills grans i el verd és intens i, gairebé, fosc per l'adob, atapeït... Podria ser un camp de blat sense roselles o un mar blau de cel i sol i sal, però és més bonic i amb aigua dolça com a peixera de la tenca i l'anguila i la granota. És, també, refugi de la fotja i la polla d'aigua, bassa de l'ànec coll-i-verd, verd a joc d'arròs i Delta... de l'Ebre. Bé, com podeu veure, quan parlo de la meva terra se m'escapa el verb i mai és prou ric com per definir com cal tanta bellesa...
Amb el cotxet, els joves poden gaudir molt d'aquesta sortideta: Galatxo, riu, gairebé salat però Ebre ample i més ample i cap a mar, la Marquesa, creuar Lo Passador cap a Sant Jaume i veure Els Eucaliptus, Els Montells, l'Encanyissada... Tenen casa, tot i que la nevera és buida. Diumenge passaran a dormir a Tarragona i ens explicaran les contemplacions de tot allò, diferent i únic. Potser soparem junts, ho tenim previst, i el dilluns... mare i fill van pactar d'anar a La Bóta, una mica aviat perquè la Mar, a les quatre de la tarda, ha d'entrar a treballar... bé, ella a fer feina.
Sóc feliç per tot plegat i seguit de benaurades proximitats i vivències que em regala la vida. Evidentment, també em preocupen totes les incerteses i dubtes d'aquest món que va a pitjor... però en veure la Teresa s'obre el dia i la mare és una bonica realitat, i els joves una il·lusió permanent. A l'agost marxen de viatge llarg i ample a l'altra part del món... junts i feliços i amb un joc d'avions valents, d'aquests que et porten pertot arreu de l'Àfrica i, després, a Maputo. Allà hi haurà trobada d'amics... i jo seré feliç amb vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada