Passeig de tarda

Avui no hem anat a La Pineda. Passem de les moreres, del wifi i l'amabilitat i atenció dels cambrers... És final de juliol i no es pot aparcar, has de donar moltes voltes i posen multes. És una llàstima, el lloc és un encert... fresquet, discret, des d'on pots veure passar la vida relaxada de l'estiu.

Ara provem El Serrallo. Hem vingut caminant i mirant el lloc ideal on seure bé, mirant l'entrada de les barques, mirant la meva i vostra mar, de tots. Un vol de gavines acompanyen els pescadors i a mi em recorden les del Delta que s'amunteguen darrere els tractors quan preparen les terres de l'arròs. No es veu el iot del xeic i el pont està actiu. És dia de bandera verda. Molts vaixells, deu, esperen al pràctic i als remolcadors... són químics, petroliers, contenidors, fins i tot un carregat de cotxes en diferents pisos d'aquests mòbils, tot modern i de colors que dóna activitat al port, moviment, d'aquest altre món que és el mar, el port, el transport i la pesca. Ple Serrallo...

Ens hem assegut a Raffa Gelati, una terrassa d'aquestes alineades, a uns quaranta metres de l'aigua marina. No tenen wifi... per aquí la gent ve a veure el paisatge, respirar Mediterrani i menjar marisc i peix del bo. S'està bé a aquesta hora encara tranquil·la... aquí sempre corre un airet, divina marinada, sempre agraïda, feliç estada. Tornarem, potser no hi haurà un gos petit que borda amb so agut, potser un lloc proper amb wifi, potser... sorprenc a la Teresa amb un berenar de rap, mes endavant. Ara, aixeques el cap i el Serrallo, que ja no fa olor, t'acull, et relaxa i pacifica...