Quan l’amor no se’n va i ells es queden,
hi ha campanes de glòria a la pau de la llar.
Aquest any, dues roses...
una de color vermell que és l’amor
de Sant Jordi i el meu,
l’altra groga, que representa i clama
la llibertat del meu poble oprimit.
Sempre t’estimaré, potser massa discret,
potser sense saber-ne, com diria Lluís Llach,
però amb l’autenticitat d’aquell que ja no cerca,
perquè ha trobat la veritat.
Bona Diada amics, desitjo a tothom
un amor en pau, un Sant Jordi ple!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada