dimarts, 24 d’abril del 2018

Les veus del silenci

El petit camp de futbol de l’escola del Serrallo és buit, i avui m’he parat igual i he vist algun ocell negre, algun colom i, fins i tot, uns ocellets petits i allargats, res a veure amb els pardals habituals. Els ocells negres no sé ben bé si són merles, no són saltadors, caminen i mouen el cap com si fossin ànecs. Prou divertit tot plegat i, a més, m’ha recordat quan em quedava una estona sol a l’aula, quan ja havien marxat els alumnes i en el silenci s'escoltaven les seves veus…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada