He tornat a passejar pel port, que avui estava ple de iots de luxe. Al costat del Katara, un de molt llampant, que té la forma de casc de moto GP, i que també és de Doha… Quan l’estava assaborint s’ha posat a ploure, amb unes gotetes d’aquelles que mullen prou, però un, previsor, portava paraigües i ha retornat cap a casa escoltant el tecleig de les gotes d’aigua damunt d’un paraigüet petit, que vam comprar a Bilbao per salvar-nos d’un “xirimiri”. Romàntic, no? Només faltava la mà sempre delicada i acaronadora de la Teresa… res més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada