Ricard, Ainhoa, Ricardo...

He vist una foto del meu nebot Ricard i de la seva senyora Ainhoa, una mena d'angelet, un ésser edificant i entranyable, que de ben segur farà molt feliç en Ricard. En Ricard té, igualment, una bonhomia que fa de la prudència i l'educació un tractat de noblesa i cortesia. Diria que són tal para qual, i em complau molt veure’ls junts. Avui en una foto, vestits de casament i mirant el riu Ebre, puc imaginar la mirada compartida que es perd per l'horitzó, allà on l’amor no té fi. Són la il·lusió de la família i la pau eterna d’aquella gran persona que tan sincerament us va donar les gràcies per la vostra feina tan ben feta i la vostra entrega total… En aquest sentit, tots estem orgullosos del que heu fet, també de Ricardo que ha estat a l’alçada del bo i millor que es pot esperar d’un bon marit. Tot això, amb el temps, us ajudarà... no a oblidar, però sí a fer un somriure per cada bona acció, per cada agraïment, per cada dia de la vostra entrega incondicional. Una abraçada família, bona Pasqua, bona mona, bona vida en comú…