Les palmeres del Maset

Aquest darrer cap de setmana que vaig baixar a Deltebre que, com sempre, m’omple d’oxigen del bo... és com si vingués a pouar i emportar-me una mica d'aigua beneïda. Solc fer un tomb pels afores, i em moro de tristor en veure la platja de la Marquesa… Però avui he tingut una nova decepció en veure les palmeres del Maset, allà on anàvem a menjar-nos la mona de petits. Han desaparegut, només queda alguna resta d’algun tronc i para de comptar. Llàstima, tant la platja de la Marquesa com el Maset, eren dos referents de la meva infantesa a Deltebre (La Cava). També el canal és ja una altra història res a veure amb aquella aigua clara que feia olor de menta...