La vida tomba i tomba, i té camins de baixada, i alguna corba i alguna costa… No tot són roses contemplades a la llum de la lluna plena, ni tampoc el pou és un hàbitat natural d’un estel matiner. A vegades, després d’haver-ho intentat tot, veus que la vida s’acaba, i et queda el lleuger consol de la teva entrega. La meva cosina germana ens acaba de deixar… En el record, una infantesa de jocs i molta estima, ara una profunda pena, un buit i una esperança de què on vagi, sigui acollida com mereixen les bones persones com ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada