i dinar olla barrejada,
i que el vi negre sigui del temps,
i el “carajillo” de Magno,
i un puret verd, i una mà prop,
i un mirar per la finestra...
per veure com cauen els flocs de neu,
amb l’esperança de què quallin
i puguin enfarinar una mica.
I a casa, amb olor de brou de gallina,
i de cafè, i un pensament...
amb els que voldríem abraçar sempre,
...i aquests dies més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada