Públic d'òpera al Camp Nou

Estic llegint un llibre d’Armand Carabén, “Catalunya és més que un club?”, i parla del públic culer i diu: “En el futbol, com en l'òpera, assaborim amb tanta delectació els dos o tres instants sublims que pugui donar la funció, que ja en tenim prou per justificar la despesa. Ara bé, aquests instants, per pocs que siguin, que no faltin. A l'estadi n’hi ha que, davant d’una centrada mil·limètrica o d’un driblatge fantasiós, posen els ulls en blanc, amb el mateix posat que els grans aficionats del cinquè pis del Liceu paraven l’orella a una ària de Puccini. Aquella passada llarga de Koeman! Aquell si bemoll de l’Aragall! Som públic de bel canto…” Actualment amb Iniesta, Messi, etc, això té més vigència que mai. Jo, quan vaig al Camp Nou, sempre em poso un pitet. Visca el Barca!!!