És quan ploro, que he copsat el fruit de l'emoció, el plaer de la glòria…
i s’escapa una llàgrima, primer tímida, després intrèpida, desafiant,
l’esclat del plor de qui ha arribat a la fita i ha tingut el premi de l’esforç i de la fe.
Aquell que ha vençut tota desesperança i, al final, celebra la victòria en plor.
Sóc una emoció malmesa que s’ha regenerat, sóc un plor d’alegria,
un foc de tardor, un nen pendent de la fada, un pare amb el fill als braços...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada