Des del riu, mirant la lluna,
semblava un esclat de la nit,
els silurs passegen per la claror,
buscant un no sé què desesperats,
i fins i tot les llisses que menen bé,
per l’aigua salada del nostre riu,
fan salts espectaculars,
com si volguessin festejar
una foguera de Sant Joan…
Sempre un espectacle el meu riu Ebre,
sobretot allà pel Delta,
a punt de besar el mar, que se l’engull,
i que porta aigua salada fins Amposta.
Des del riu, mirant la lluna, olor de palla...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada