Recordo l’olor dels trencats amb col, que feia ma iaia, i el “calent” de ma mare, col arròs i fesols, també del ranxo que fèiem per als segadors, un arròs que feia una flaire a all, que a mi em resultava molt agradable. Menys agradable, gens, era l’olor del bròquil o de la col-i-flor, que feia que el meu pare i jo diguéssim allò de: ”Avui hi ha brou de bufa”, bé, en realitat dèiem “caldo”. Tot això ho explico perquè avui, la Teresa i jo, ens quedem a casa, per dormir i descansar, sobretot ella, i ens regalarem un bon plateret de “calent”, que ens fa tota la il·lusió del món, crec que ho farà amb galta, que no és cua (el millor), però Deu n’hi do. Son olors de casa, olors de la infància...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada