El meu pare era molt llaminer i jo, de petit, no em quedava gens enrere. Collia un plat de figues blanques, les pelava, afegia unes cullerades de sucre i ho feia puré amb una forquilla, i després m’ho menjava a poc a poc... mai oblidaré aquella mena de beuratge, que tenia mil gustos. Després va venir allò de ficar sucre a les taronges, tant al suc com a les rodanxes que preparàvem com a postres. I no us parlo de la llet de pot i de la xocolata desfeta, perquè em fa una mica de vergonya...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada