de les que estrenyen amb fermesa,
una finestra oberta per on penetra
tota la llum de la vida
i tota l’esperança plena i autèntica.
Una música alta, un somriure net,
una paraula justa,
un estat cofoi en un matí de sol.
Un dinar familiar d’amics...
de sempre, gairebé família,
un orgull que proclama la sang.
El nostre fill és aquí,
i totes les músiques es suavitzen,
però amb aguts incontenibles,
greus de ferms i gloriosos sentiments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada