Els meus vermells nocturns,
són producte de molts banys de lluna,
fins i tot des de casa, a la taula rodona,
prop de la finestra, em deixo veure
i parlem de tot allò que va més enllà de la foscor.
La lluna és amiga meva i em porta de viatge
a contemplar altres finestres,
que també va omplint
de raigs de sol prestats i companyia.
Aquest ull de la nit, sempre proper
que, si més no,és testimoni
de tota manifestació romàntica
i fa aterrar els somnis i els apropa.
La lluna, la meva amiga...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada