Estic en l’edat del fa mal aquí o fa mal allà, i del dia que passa, dia que em trobo… i és per això que quan vaig lleuger, vora el riu o la mar, i veig cants d’ocells que s’expressen al compàs de les ones del mar, sempre penso com seria tot anant amb tu, de la mà, a poc a poc, per les ombres, cercant la font i els nenúfars amb granota, y els ocells col·laborant a la pau i a la plenitud dels sentiments. Amb tu, tot és millor, diria... dic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada