Ell va més enllà de la rosa,
i li dóna la mà i un petó,
i l’apropa i a cau d’orella,
li diu que l’estima,
i l’estreny i tremola,
i el cor li batega,
tanca els ulls i no la deixa,
i voldria que el temps de l’instant,
fora un sempre...
de braços que abracen,
un Sant Jordi constant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada