un cant amb música d’estels,
que ballen amb el batec
del meu cor sotmès a la nostàlgia.
I si parlo amb lletres que semblin...
notes musicals en un fred de tardor,
no és que l’ànima hagi embogit,
és que més aviat l’accés
a la primavera constant del meu instint,
reneix en cada pensament,
en cada una de les teves...
presencies permanents.
Et faré una cançó i ho tindré fàcil
...tu ets la música!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada