Mirar una arbreda

I, en mirar una arbreda, la foscor de verds
amaga la vida interior de l’altra part del bosc.
Jo vull anar a cercar els límits de la roca,
allà on neix l’aigua que els dóna vida a tots plegats,
però encara no volo per entre les branques,
per no interferir entre els nius...
on els ous son projectes de vida,
i la pau, un hàbitat definir.
Mirar una arbreda és com veure verds de vida…